Per l'avi

Hi va haver un temps en que érem forts, alts i corpulents i no ens podíem constipar.
Un temps en que sabíem amb tota seguretat qui eren els que ens envoltaven.
Un temps en que tu anaves en màniga de camisa i m'abrigaves tant que em moria de calor.

Ara tu portes jaqueta al menjador i jo vaig en màniga curta.

Hi va haver un temps en que les teves mans en feien deu com la meva.
Un temps en que em recollies de terra i em feies fer tombarelles de 360º.
Un temps en que a escola, en la festa anual, em sentia orgullosa de tant com ens assemblàvem.

Ara, si et traguessis el teu anell, me'l podria posar perfectament. Tastes coses que mai no t'han agradat i les descobreixes per primera vegada.

L'àvia ha obert avui, després del dinar de Sant Esteve, la capsa que conté tots els records.
Ens ha ensenyat fotos que no havia vist a la meva vida. Fotos que tu, encara que hagis vist moltes vegades, tampoc recordes. I veure-les sempre és mirar-les per primera vegada.

Nosaltres a Serón, 1979.