Aquesta nit no hi ha màgia, no hi ha nervis, no hi ha paquets que s'amaguen.
Només hi ha una capsa al mig del menjador: sé que conté un microones nou i no tinc pressa per obrir-lo.
Aquesta nit de Cavalcada no hi ha fanalets, no hi ha fotos i els riures dels infants no m'han fet riure com sempre.
Reines Magues de l'Orient,
Que puta i que trista és aquesta nit quan no ets una nena: t'has fet gran i ni tant sols et fas regals a tu mateixa.
No hi ha incens, no hi ha vasos d'aigua pels camells ni deixaré trossos de turró damunt el marbre de la cuina. Només hi ha el temps que passa lentament i fulles que cauen inevitablement de la ponsètia.
9 comentaris:
Jo t'he fet un regalet. Espero que t'agradi. Invisible Touch.
Ei, si que estàs baixa de moral!!! Darrerament només llegim post tristos i això no pot ser! Potser t'hauràs d'espolsar aquesta melangia del damunt i veuràs com encara hi ha moltes coses per somriure. I per il·lusionar-se.
Una abraçada
anims dona, jo tb et llegeixo i veig q fa temps els anims stan tocats. una mega abbraçada
Ostres Rax!! Ànims!!!!
Encara has de tenir moltes nits mágiques!!Mentre tant...i si et fumessis la ponsètia??? jejeje
Un somriure???
Petonets
Marblau_Bcn
Molt bona la foto.. jeje
El meu nadal i els meus reis han sigut igual... no he tingut cap regal, ni he tingut esma per autorrregalar-me res.
Ja em veus veient per la tele (perquè no tenia ganes de fer res) l'arribada dels reis a Barcelona i les cares i somriures dels nens.. que tampoc m'han fet riure, sinó plorar. Quan es perd la il·lusió per certes coses, sovint anem cap a la banda contrària... tristor i melangia profunda
ànims!
No entenc per què pel fet de ser gran has de perdre la il.lusió. Jo tinc la mateixa q sempre...i tinc il.lusió per fer regals a tothom i per rebre els que em faran (que evidentment són sorpresa). Es té il.lusió si es vol, no perquè ho digui el DNI.
Aquesta il·lusió no s'ha de perdre mai, i s'han de buscar coses noves que ens facin tenir il·lussió.
La meva edat no m'impedeix no posar-me nerviosa quan la gent a qui estimo obre els regals, mentre espero una cara de sorpresa i alegria.
Apa, espero que aquesta melancolia passi rapidament!!
Petons!
Hola,
No et cònec, he entrat aquí per casualitat, i estic encantada. Escriure és un regal que fás als altres. Un regal intim i personal. Gaudeix d'aquesta inspiració i fes gaudir als demés.
Jo fa poquet que sòc bloquera. Si vols entra-hi, serà el meu regal de reis que et faig, encara que una mica tard.
Regal per regal.
hora-baixa.blogspot.com
dolors
Hola RaxauN,
Torno a ser jo. He tornat a entrar per casualitat en els teus escrits i m'he tornat a encantar amb aquest post.
De tot aixó ara farà un any.
Casualitats de la vida.
Publica un comentari a l'entrada