En Batman sap que se'n va

Sembla que en Batman sàpiga que li queden 24 hores en aquesta casa i que el dijous es retrobarà amb la petitacriatura. Aquesta nit ha vingut a les quatre al llit a "fer-me pasta"(*) amb les potes damunt el pit dret. Em feia mal; pesa massa i he intentat explicar-li que no pot deixar caure tot el seu pes mort a les meves costelles. Tant li fot: li queden 24 hores en aquesta casa. Al final he fet un tracte amb ell i he aconseguit abraçar-lo i s'ha adormit amb el cap damunt el meu braç, com si fos un humà. Com la petitacriatura li deixava fer sempre.

Ella no hi és, però les costums d'en Batman no han canviat.
Durant la definitiva absència de la propietària que tant el mimava (el "poli" bo de la pel·lícula) ha après a penjar-se dels meus texans amb les urpes de les potes del davant, a seguir-me bramant per tota la casa de bon matí fins que no li omplo el plat de menjar i a acompanyar-me allà on vagi: ara a l'estudi, ara a la cuina, ara al llit. Com l'altra nit, que a fora hi havia tempesta i estava ben cagat de por. També el vaig haver d'abraonar i acariciar-lo fins que s'adormís.

D'aquí a 24 hores ell marxarà i a casa s'haurà de refer la jerarquia de la nostra petita república, aquella que amb la seva arribada vàrem haver de re-inventar. La petitacriatura l'haurà de netejar a partir d'ara: la Wish no hi serà per llepar-lo de cap a peus fins a deixar-lo ben guapo, i l'Spok no hi serà per mantenir-lo a ratlla.

Ara, a soles, penso que l'enyoraré, però en públic sempre ho negaré. Enyoraré la seva forma de creuar-se davant meu quan camino pel passadís. Trobaré a faltar la seva insuportable insistència quan es fa portaveu dels altres dos gats de la casa i demana menjar i llaminadures. Enyoraré el seu roncar fort mentre el raspallo i li dic exagerant el to com si parlés amb un nen petit "Oohhh !!! Que guapo és el Batman !"

I els altres dos gats de la casa (la Wish i l'Spok) hauran d'aprendre a picar-se i barallar-se tots solets. Segur que també el trobaran a faltar i durant un parell de setmanes m'odiaran pensant que m'he endut en Batman i l'he abandonat perquè les seves entremaliadures ja han arribat al límit del suportable.

Però ell serà amb la petitacriatura, que el consentirà com ningú. I junts iniciaran una nova vida; i es donaran suport com sempre han fet junts contra meu, com quan jo renyava el gat i ella em renyava a mi per ser massa dura.

- Pobret ! No veus la cara que fa? No renyis el "Ninete", pobret.

I llavors ella simplement callava i feia els mateixos ulls tristos que ell, en Batman, havia parit per mi per aquestes ocasions especials.

Jo el renyava i ell se la mirava a ella, buscant que ella em renyés a mi.

S'entenen i sempre s'han protegit. Ella feia campanes de la universitat per cuidar-lo quan de tant petit ens cabia a una mà (-Pobret ! I si els altres dos gats l'ataquessin durant la nostra absència?) i ell sempre l'ha protegit mentre dormíem (ell dormia literalment damunt d'ella, cosa que mai vaig poder suportar) i grunyia com un gos si sentia algun soroll sospitós al carrer.
Abans de que ell arribés a les nostres vides directament d'una cloaca de Trinitat, ella sempre havia somiat amb un gatet negre. I ell no podia haver imaginat una propietària millor que ella.

Enyoraré veure'l entrar al lavabo després de la meva dutxa per beure l'aigua que cau de la cortina. Trobaré a faltar veure'l llepar les ampolles d'aigua buides o les bosses de plàstic del súper. Totes les seves manies. Ell ho sap i per això aquesta nit l'he abraçat quan m'ho ha demanat.

Però ens retrobarem -espero- de tant en tant. I quan ens tornem a veure li diré: "Cabró, però si peses 11 quilos! No em facis pasta damunt l'ovari !". La petitacriatura callarà, tots dos faran ulls tristos i m'hauré d'empassar les ganes de renyar-los.
I llavors amb una mica de sort ell, conscient encara de que sempre he estat la dolenta, se'm penjarà de la butxaca dels texans i em clavarà les ungles davanteres.
Més que res per recordar els vells temps :)

Maco, molta sort amb la teva nova vida...

*******************************

(1) Quan un gat "fa pasta" vol dir que fa un massatge amb les seves potes davanteres generalment a la seva propietària/ri. Això ho aprenen de petits, quan estimulen amb les potes la panxa de la seva mare per poder mamar correctament. Quan un gat adult ho fa, vol dir que es troba còmode, sense més: llepen un tros de la teva samarreta i t'amassen com si fossis la base d'un panadó.