Ikea: que redecori ta mare...

Hi ha dos tipus de persones: les que quan tenen dies de festa es repapen al sofà i descansen i les que durant els festius i caps de setmana preferim practicar formes modernes de masoquisme. I és que aquest pont llarg l'hem aprofitat per posar la casa potes enlaire.

Tot comença fullejant un catàleg d'Ikea i creient fermament que el teu bany pot acabar (amb una mica d'esforç i diners, és clar) assemblant-se al de la foto de la pàgina 255. En realitat, el catàleg l'has obert tant sols per comprobar si l'armari Kullen (pàgina 216) té les mides ideals per posar-ne dos al vestidor. I no saps com, i et trobes 40 pàgines més enllà pensant que l'estructura per la pica de bany Höllviken (pàgina 257) és preciosa i que quedaria perfecte al vostre lavabo.

I el que en un principi era buidar, desmuntar un armari vell i muntar-ne dos de nous es converteix en una reforma integral de la llar que s'ha de fer en tan sols tres dies.

Per anar a Ikea en festiu (1 de novembre) s'ha de tenir un màster en paciència. Ikea son aquells grans magatzems de la decoració autosuficient als que tothom entra rient i dels que tothom surt emprenyat amb la parella i amb la resta de la humanitat. I amb la tarja de crèdit cremant.
A Ikea tothom hi entra amb la idea clara del que vols comprar (2 armaris Kullen) i amb les mides exactes preses al porta-maletes del cotxe per entaforar-hi 1 armari Kullen, 1 estructura Höllviken, 1 pica de bany 60 x 80, 1 llum de paper preciosa en forma de bola que no surt al catàleg i tot el que va caient pel camí fins arribar a la caixa.

És clar, un cop arribes a casa només queda pujar-ho tot, fes espai i muntar-ho. Gairebé res tenint en compte que un armari d'Ikea desmuntat hi cap en dues capses de 1,90 metres x 20 cm. i pesa "només" 97 quilos. Això demostra clarament que els suecs han resolt el tema de l'empaquetat però no han aconseguit que els mobles pesin menys. De fet els hot-dog que et venen a la sortida a 0,50€ son per tal que agafis forces (les has perdut totes mirant de fer drecera fins les caixes de pagament) i puguis ser humanament capaç de pujar les escales de casa amb paquets a les dents. I mentre ho fas només has de pensar que tot aquest esforç val la pena: el teu lavabo serà igual que el de la pàgina 255 ;-)

A l'Ikea també hi van moltes lesbianes. Algú ha de proposar seriosament als suecs que, a banda de la tarja "Ikea family" gosin publicar la "Ikea lesbi". La diferència bàsica és que amb la primera tens un 10% de descompte en mobles i joguines per les criatures, i amb la segona tens un 10% de descompte a la secció d'animals domèstics: no ens enganyem, totes les lesbianes tenim gat o gos i somiem que el nostre "Miau" sigui el que descansa damunt del sofà Poäng immaculat (pàgina 111).

I un cop som a casa toca desfer els paquets.

19h. Anem pel Höllviken que és el més fàcil.
Al paquet hi trobarem la clau "allen" de sempre en forma de "Z", la que t'acaba destrossant la mà i amb la que els suecs pretenen que muntem una estructura de bany que s'aguanti sola i damunt de la qual muntarem posteriorment una pica de ceràmica de 17 quilos.
A partir d'aquest punt qualsevol cosa que hom hagi après mirant els programes de bricolatge de la tele deixa de tenir utilitat.

Si desmuntar una pica antiga és tota una gesta, aprendre que hi ha vàlvules de desaigüe de 1 1/2" i vàlvules de 1 1/4" és necessari, sobretot si pretens rentar-te la sang de les ferides provocades per la clau "allen" a la teva pica nova una vegada has acabat. Jo, que em considero una dona intel·ligent i prou il·lustrada pel que fa al món del bricolatge vaig necessitar 48 hores a tenir una pica de lavabo operativa, incloses consultes a esquemes a l'internet per entendre com carai es munta una vàlvula de desaïgue que funcioni. Però és clar... això els suecs d'Ikea no t'ho expliquen enlloc del manual multi-idioma de 12 planes que acompanya una pica sense vàlvula de desaigüe, ni taps, ni res.

Llavors només queda muntar les portes, les baldes, les manetes del moble. Com que no son necessaris cargols allen l'operació esdevé d'allò més simple i en 20 minuts ho tens enllestit. Son les 23h. (del dia següent), és hora de sopar i demà cal llevar-se aviat per muntar un armari Kullen. Si per muntar un simple Höllviken has necessitat 72 hores, calcules que et caldrà un dia i mig per poder gaudir del teu armari nou (canvi de roba a banda, és clar).

8'30 del matí de dissabte.
Prepares cafè fort -caldrà per desxifrar les instruccions de muntatge-, esmorzes (calen forces, pesa 97 quilos) i tornavís elèctric en mà (una no és imbècil) comença la feina de desmuntatge. La feina de retirar la roba de l'armari vell l'havíem fet la nit anterior, després de sopar, per poder acomplir previsions.

Desmuntar és relativament fàcil perquè podeu trencar part de l'armari antic enlloc de descollar tots els cargols curosament. I toca portar l'armari vell a la deixalleria, que per això obren els dissabtes. Un cop heu escombrat i fregat el vestidor per tal que no sembli que acaba de patir un registre policial ve la feina més difícil. I cal fer deu respiracions profundes abans de posar-s'hi.
En realitat, fins la pàgina 3 del manual d'ajuda no saps si estàs muntant l'armari del dret o del revés. És a patir del pas 6 que comences a veure que "allò" és un armari Kullen. O que té possibilitats d'assemblar-s'hi en un futur no massa llunyà.

Arribats a aquest punt cal comptar amb l'ajuda inestimable d'algú que vulgui col·laborar. En el nostre cas, mai agrairem prou l'ajuda de una cunyada i un germà que no sàpiga dir "no" al repte que representa muntar un armari d'Ikea amb una clau "allen" destrossamans. Segur que totes vosaltres compteu amb algún familiar "pro-masoquista" que vulgui acompanyar-vos en l'aventura i us ajudi -de passada- a desxifrar els esquemes del manual.

13'30 i només manquen muntar les portes. Uau !
I tornar a repassar el catàleg d'Ikea de dalt a baix, perquè al costat del Kullen no hi cap un altre Kullen (ni de conya!) però calen més calaixos. A aquestes alçades tant bo és un armari de calaixos Aneboda com una Kullen (a joc amb l'armari, pàgina 221). Però repasseu també el catàleg del 2008 per si hi ha cap novetat.

Tornes a Ikea, fas drecera -o no- fins la secció de dormitoris i mires de decidir entre la Kullen o l'Aneboda en blanc. Acabes comprant l'Aneboda en "abedul" que veus a la sortida i que no era al catàleg.

Arribes a casa i no et queden forces per muntar l'armari de calaixos. Les portes de l'armari segueixen allà, repenjades a terra. Envies un SMS al teu germà: "Please, ajuda amb les portes. Les molt putes no tanquen bé".

21h.
Les portes son muntades, l'armari i els calaixos plens, la casa recollida i només et calen 5 hores de feina per llençar els embalatges, els plàstics i fer que la casa torni a ser habitable.

Resultat: un lavabo que no és, però s'assembla, al de la pàgina 255 i la promesa a la petitacriatura que seré ordenada i mantindré el vestidor impecable.
Seré ordenada, ho seré: només em cal imaginar l'esforç que representaria comprar, muntar, encabir un altre Kullen al vestidor.

L'Ikea és el paradís dels masoquistes modernikis. El catàleg del 2008 d'Ikea l'he amagat bé a l'estudi: les dues pàgines amb nous models d'armaris per l'any que vinent... espanta i jo només em permeto a mi mateixa ser masoquista un parell de cops l'any.

Redecorar la teva vida fa molta il·lusió. Sobretot si ho fa un altre per tu, o t'ho imagines mentre estàs repapada al sofà de casa (Fixhult, pàgina 129) mirant la tele o llegint.

Ara miro la portada del catàleg 2007 i hi diu: "Vuelve a conquistar tu vida".
Després de 72 hores nosaltres hem tornat a conquerir la nostra i ara casa nostra és més bonica. I per celebrar-ho, a l'entrada hi hem posat l'estora Kruffën (pàgina 123) on s'hi llegeix clarament:

BENVINGUTS A LA REPÚBLICA
INDEPENDENT DELS MASOKES