Cinc

Avui fa 5 anys era dissabte, 6 d'octubre de 2001. Feia 18 dies que havia conegut una noia preciosa i se m'havia fet de dia xerrant amb ella de gats que pinten quadres i el seu taxi havia marxat feia estona.

Estava tant cansada com nerviosa i el mòbil cremava. Als SMS li deia el que no havia gosat dir-li durant la nit: que m'hagués mort per una abraçada seva. 48 hores després ens fariem el nostre primer petó i no ho sabiem.

És impossible que per celebrar els nostres 1825 dies plegades després d'aquell primer petó fem res que ens faci sentir el que vàrem sentir fa 5 anys, quan no gosavem gairebé mirar-nos als ulls. És normal que la nostra història sigui la més bonica i quan la recordem xiuxiuejant al llit riem com adolescents de les troles que ens vàrem dir quan ens coneixiem per quedar bé davant de l'altra. Som idiotes romàntiques que vam trobar un primer petó especial sense imaginar-s'ho.

**************************************************

I was alone thinking I was just fine
I wasn’t looking for anyone to be mine
I thought love was just a fabrication
A train that wouldn’t stop at my station

Home alone, that was my consignment
Solitary confinement
So when we met I was gettin' around you
I didn’t know I was looking for love until I found you…

**************************************************

No s'ho creu però estic pro-fun-da-ment enamorada d'ella. De debò, enamorada: sovint encara tinc cucs a la panxa, se'm fon l'estómac quan penso en la nit anterior, necessito respirar fons quan m'abraça o em toca perquè no m'ho crec...

Jo no sabia que la buscava; tant sols sé que la vaig trobar allà, que vaig mirar-me-la quan es va girar per escoltar-me, i que immediatament vaig saber que podria enamorar-me'n bojament.