Avui tú ets la protagonista, petita.
Per totes aquelles vegades que m'has fet receptora indiscutible de les teves petites cotidianitats virtuals, dels teus comentaris dolços, de les teves reflexions tèbies, dels teus records calents...
Sí, aquesta matinada mentre es repartien els diaris i ens tocavem, es feia de dia i els rellotges no estaven de part nostra; i encara que no t'ho creguis estava mig adormida, però en portava una de cap: com dir-te allò que mai et diré.
Segurament això és un intent de retornar-te [amb interessos] els "t'estimus" que m'has regalat a cop de Photoshop, de punts suspensius i frases encertades en cursiva. Sé que puc aconseguir-ho; no ho faré tant bé com tú, d'això en pots estar ben segura :-)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada