divendres, de desembre 30, 2005

I és que cal tenir collons...

Després del que vares fer, del que vares dir, cal tenir collons per enviar-me una felicitació d'any nou. Totes ho sabem, que avui és 30, que falten poc més de 24 hores perquè l'any acabi, que tú ets "superguais" i que sempre ho fas tot a última hora.

Deus pensar que la teva cyberpostaleta és d'allò més "xic", però algún día algú que t'estimi molt (cal estimar-te MOLT per aguantar-te) et dirà la veritat, i quedaràs ben cagada: "és que no n'ets gens de guais", et dirà qui t'estimi. Ni "de guais", ni d'inn, ni d'ultra moderna trencadora. A tú tot se't pixela, i això diu molt del desordre que hi ha al teu cocu.

Jo he enviat una felicitació als qui de veritat han aportat quelcom a la meva vida durant el darrer any. Naturalment la teva adreça no es trobava a la llista de destinataris.

El que pensis en mi per enviar-me una de les teves parides em fot enormement. Cal tenir collons per fer això que has fet. Però és clar: més collons caldrien per trucar-me [o enviar-me un mail] dient que no vols començar l'any nou sense demanar-me perdó per totes les animalades que vas dir, que ens vàres dir. Tú ets "lo + de lo +", i és tothom que va en direcció contraria.

Els teus bons desitjos te'ls pots confitar. No vull ningú tant negatiu com tú enviant-me energía positiva. Te la quedes, que segur que et farà falta.