Ahir al vespre es va celebrar a Terrassa el 30è Raval Infernal.
Quan jo era petita, per Festa Major, sortiem amb l'avi i la iaia a passejar, voltavem per la ciutat, veiem baixar el Drac de Sant Llorenç el divendres a la tarda i feiem un frankfurt o un llom. I l'avi em pujava damunt les seves espatlles perquè pugués veure millor la Cercavila davant l'Ajuntament.
I quan tiraven petards o els diables apareixien jo, que els tenia pànic, volia fugir en direcció contrària. La meva era una por atroç, de les que em feien muntar, en un tres i no res, una marranada d'aquelles que avergonyeixen pares o avis. Per tant, quan els trons començaven fotíem el camp. I no m'avergonyeix dir que aquesta por als petards em va durar fins, ben bé, els meus trenta anys. Ara tampoc és que m'encantin, però ho porto millor.
Enguany que és la primera Festa Major que l'avi no hi és, se que avui li agradaria veure aquesta foto que vaig fer ahir al Raval i que no es creuria massa que m'he apropat als Diables i al Drac per fer-la. De fet, els Diables van ser protagonistes dels meus malsons durant molts anys, somiava que em perdia pels carrers del centre de la ciutat i sempre me'ls trobava venint de cara. Llavors, per escapar-me'n, fins i tot podia volar.
Ara ja no em fan por i portar la càmera penjada quan vaig al Raval és una bona excusa per no adonar-me que sóc a prop del foc i del soroll.
L'avi riuria si sabés que per mi el Raval Infernal és una cita indispensable. I que ja no faig marranades quan els Diables apareixen :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada