La Dra. Núria Querol i Viñas ha publicat (fent-se ressò d'aquest cas) un interessant article als blocs de la Vanguardia on parla de la relació directa entre crueltat animal i trastorns psiquiàtrics:
"Según un amplio estudio (Arluke et al., Journal of Interpersonal Violence, 1999), un maltratador de animales presenta cinco veces más probabilidades de cometer crímenes violentos como agresiones físicas, violaciones y asesinato; cuatro veces más de delinquir contra la propiedad; y tres veces más de cometer delitos relacionados con las drogas."
El 8 de febrer passat un monstre -utilitzant el sobrenom d'asesinoknino- puja a blogspot (letumcanis.blogspot.com, ja tancat) un vídeo de 19 minuts de durada, resum de més d'11 hores de tortura a un cadell d'aproximadament dos mesos. Al vídeo (que no he vist ni total ni parcialment) s'hi practiquen tot tipus de vexacions, i l'acompanya el següent text:
"Torturis canis (...)
Este chiquitin se llamaba Schnauzi, me lo ha regalado un tio. Tendrá mucho dos meses. El metodo de tortura va como sigue:
1. Fractura pata delantera derecha.
2. Mordaza con aislante.
3. Quemadura con cigarrillero en pata oreja y hocico (la del hocico ha sido para verificar reflejos.)4. penetración rectal con elemento cortopunzante (no lo he grabado para que lo puedan ver menores de edad)5. Abuso psiquico (11 horas en total), incluye ingesta de sus propias defecaciones.6. Muerte por asfixia lenta y dolorosa, tanto como ha aguantado.
7. practica del "cristo", esto es, fracturar sus homoplatos y pasar sus patas a su posición contraria."
A banda d'això el tal asesinoknino publica al cap d'unes hores un segon post on explica que en Schauzi és el primer de 95 cadells en total que pensa carregar-se seguint mètodes de tortura similars. A més facilita una adreça postal falsa de Badajoz i desafia la policia i els internautes a que el trobin.
En només unes hores la noticia i la lògica indignació es comença a escampar per la xarxa, el blog del psicòpata és clausurat (encara no sé si pel mateix usuari o per blogspot) i milers d'usuaris, a través de les xarxes socials denuncien el cas i clamen justícia.
Els mitjans de comunicació "convencionals" han necessitat gairebé una setmana per fer-se ressò del cas i, quan ho han fet, ha estat amb poc rigor en la cronologia dels fets i, -no podia ser d'una altra manera- mostrant fragments del vídeo snuff, que fins fa unes hores encara s'emmagatzemava a la catxé del google.
Durant el darrer cap de setmana la xarxa batega i es mobilitza; els internautes amb més estómac extreuen fotogrames del vídeo i els pengen a pàgines i blocs per tal que tothom que pugui i digui la seva i ajudi a tenir pistes sobre el maltractador: les botes tipus militar del tal knino, les portes de fusta amb els números 17 i 18, els guants resistents a talls que utilitza durant la gravació, i les bosses de plàstic del terra. S'especula sobre la identitat del psicòpata des del principi: n'hi ha molts que diuen que, per la seva manera d'escriure, no és "d'aquí".
La policia piula el 18/02 (la Policianacional també twitteja !!!) al hashtag #asesinoknino:
[Felicitats Policia: 10 dies per localitzar una adreça ip i classificar-la com a estrangera. Tot un rècord!] I mentrestant els del Moviment Anonymous van molt més enllà esbrinant que el psicòpata possiblement porta una polsera tipus "Power Balance", la marca dels guants que utilitza i, fins i tot obtenen una imatge de la possible cara del knino a partir del reflex a les pupil·les del gosset.
Policianacional: Según las investigaciones de la Policía, el video del matratador "#asesinoknino" no se ha subido desde España. Seguimos trabajando en el caso.
[Felicitats Policia: 10 dies per localitzar una adreça ip i classificar-la com a estrangera. Tot un rècord!] I mentrestant els del Moviment Anonymous van molt més enllà esbrinant que el psicòpata possiblement porta una polsera tipus "Power Balance", la marca dels guants que utilitza i, fins i tot obtenen una imatge de la possible cara del knino a partir del reflex a les pupil·les del gosset.
Bé per "la xarxa" i els qui contribueixen i -sembla- fan més que la Policia; espero que no s'equivoquin.
I ara què?
Si jo fos en knino, ja fa dies que tindria el culín tan estret que no m'hi cabria un cacauet. M'explico: com l'enganxin (no la policia, si no els internautes més radicals) ho tindrà molt magre, el linxaran, ho dic de veres. I és que a la xarxa está calentita.
La violència, passada pel sedàs de la impotència, genera violència i n'hi ha que a Youtube desafien el psicòpata a un combat mortal a un ring. Cauen en la trampa del tal asesinoknino. Especialment els li diuen coses com "te abriré la cabeza, te machacaré, te pegaré tantas ostias que no te conocerá ni tu puta madre, maricona". Potser no se n'adonen, però això també és violència.
Son violències diferents, evidentment. Una és una violència lògica, de la que apareix si et posen davant el qui ha violat el teu germà o germana petita. La d'en knino és una violència macerada i ressentida, la violència d'un nen gran que no rebé cap carícia d'una mare que va estimar més el seu germanastre caniche que ell. Per això fa el que fa amb un cadell. És un aprenent barat i cutríssim d'Hannibal Lecter, amb un retard de maduració esfinteriana. Un frustrat, insatisfet i possiblement impotent.
Però violència és violència i si li esclaféssim el cap no seriem tant diferents d'ell, excepte per un "petit" detall: abans de fer-ho ens ho pensaríem dues vegades, perquè tenim una part "racional" que pot (o hauria de poder) amb la nostra part "animal".
Una part del nostre cervell vol veure el knino penjat pels collons peus i escorxat a un descampat de les afores de Badajoz. L'altra part pensa que tot plegat és una llàstima, passaran els dies i el merder i en Schnauzi tots l'oblidarem (tots tots, inclús els que ara volen venjar-lo a un ring).
La part racional ha de poder amb l'altra i enlloc de dedicar-nos a twittejar "asesinoknino hijo de puta" (missatge concís però que aporta ben poc, no ens enganyem) s'ha de fer tot el possible per tal d'aconseguir que tot acte de crueltat animal (aquest i qualsevol com aquest) tingui el càstig just que mereix. Treballar pels qui han estat maltractats és una bona forma de començar. Denunciar els qui, al costat de casa, maltracten els animals és una altra forma de fer-ho.
La part racional ha de poder amb l'altra i enlloc de dedicar-nos a twittejar "asesinoknino hijo de puta" (missatge concís però que aporta ben poc, no ens enganyem) s'ha de fer tot el possible per tal d'aconseguir que tot acte de crueltat animal (aquest i qualsevol com aquest) tingui el càstig just que mereix. Treballar pels qui han estat maltractats és una bona forma de començar. Denunciar els qui, al costat de casa, maltracten els animals és una altra forma de fer-ho.
És normal que els qui estimem els animals estiguem molt emprenyats. Però la nostra part racional ens recorda que la violència no té MAI justificació.
MAI, mai," jamás de los jamases", "never de never", a no ser que ben aviat vulguem llegir articles que estableixin una relació directa entre els nostres trastorns psiquiàtrics i la crueltat animal dels altres, del qui sembla ser primera víctima el pobre Luis Casablanca, educador caní de Badajoz, que ha estat amenaçat de mort perquè algú, sota l'empara anònima de la xarxa, va determinar que el asesinoknino era ell.
Tot plegat, el primer "psicòpata 2.0."
De bojos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada