Confiança

Dones amb els bolsos precintats dintre d'una bossa transparent al Carrefour de Sant Cugat. Noies que mostren la motxilla a la caixera del DIA, que ni tant sols en mira el contingut.
DNI's que reboten contra safates metàl·liques de finestreta de benzinera per omplir el dipòsit del cotxe a mitjanit. Seguidors culés al cuartelillu en pilota picada davant de una parella de carabinieri que els ha detingut: portaven una navalla suïssa i un pal de caminar per la muntanya al cotxe. Mossos d'esquadra en plena càrrega policial que demanen als qui han perdut un ull per culpa d'una pilota de goma que demostrin qui l'ha llençat. Personal del cremallera de Montserrat que demana als acompanyants d'un home que està a punt d'agafar un atac de cor que paguin els bitllets per tal que el transport es posi en marxa i el personal sanitari pugui traslladar-lo a l'ambulància.

...

Ahir a la tarda vaig anar a un súper informàtic de ronda Sant Pere de Barcelona. Concretament era BigGreen (aquí podeu veure la foto de l'establiment del que us parlo). En entrar-hi (cal fer-ho per la porta dreta, i la caixa i sortida son a l'altra porta) un segurata em diu "El bolso a la taquilla". A més el segurata m'ho diu de molt males maneres. Immediatament giro cua i foto el camp de l'establiment.

Jo sempre m'esforço per anar dient "Bon dia" i somrient allà on vaig, sobretot després d'escriure el meu post anterior :p

No entrava a xafardejar sinó que volia comprovar un preu, i si a BigGreen trobava el que volia estava a punt de gastar-me aproximadament 100 euros. Al bolso hi portava molts diners en efectiu, per això no el volia deixar a taquilla ni treure'ls d'allà davant de tothom. I no, no confiaré en que me'l "vigilarà" un malcarat del quinze, per més que porti un uniforme de Proseguir.


Els establiments comercials grans, avui en dia, estan equipats amb càmeres i personal de seguretat, sistemes de gravació contínua, miralls corvats, control a caixes mitjançant alarmes electròniques ocultes als productes i un mogollón d'etcs... que s'implanten a cop de talonari.

Possiblement el mateix segurata que et fa deixar la bossa a l'entrada "manga" paquets de folis del magatzem perquè la seva filla li faci dibuixos que després penjarà a la porta de l'armari del vestuari on es canvia cada dia. I el noi del magatzem, més d'una i dues vegades al mes, es fica a la butxaca aquell llapis USB o ratolí de darrera generació que els proveïdors envien de més a la comanda. A la caixera també li cau de tant en tant un euro quan la caixa desquadra en positiu.
Però a priori per l'empresa la xoriça ets tú, que lo sepas.

Hi ha benzineres que de nit no et deixen omplir el dipòsit. I moltes altres en les que sistemàticament has de deixar el DNI abans de fer-ho. I el que sap més greu de tota aquesta història és que, si fas com jo vaig fer ahir i gires cua enlloc d'accedir a fer el que et demanen, el que pensarà el gilipolles de torn és que marxes perquè no has pogut mangar.

...

I en sabem de tractar bé els clients?

Jo sempre faig (feia, de fet) benzina a la benzinera que hi ha a la sortida de Terrassa, al costat de l'hotel Don Cándido. Fins i tot tenia una tarja client on acumulava religiosament els punts client per bescanviar-los per regalets. Fa unes setmanes, al vespre (arribàvem tard de treballar) vaig aturar-m'hi per demanar una pizza de Casa Tarradellas i 10€ de 98. Eren gairebé les 22h. i un empleat habitual em va dir que canviaven el torn. Jo no entenia que tenia a veure això amb que a mi no em donessin una pizza i benzina però ell m'ho va explicar:

- Es que cerramos caja, tardaremos un ratito. -Aclaria ell mentre el datàfon escopia i escopia paper-.
- I què si "cierras caja"? jo et pago en efectiu. [A les 22h. i esgotada no estàs per assumir massa històries. En realitat pensava "dona'm la puta pizza i la benzina, apunta-ho a un paper i després lo metes en la caja de los cojones".]
- Sí, sí, tu luego me pagas como quieres. -Això definitivament et toca la moral-.
- Mira, tardaràs molt a tancar la caixa?
- Un buen ratito, sí. [Mentrestant darrera dos individus més contaven una quantitat de pastarrufia brutal en efectiu. Només pel fet de fer-ho davant de tothom mereixen que els atraquin.]
- ¿En serio tardas un ratito para cerrar la caja? [però que estem a l'edat mitja o què????]
- Sí sí, en serio.
- Pues es para matar a tu informático. [I trinxar el cap del qui no ha pensat en una logística que faria possible tancar caixa en 10 minuts i sense interferir en les compres de clients, és factible]
- ¿Y quien eres tú para decir eso? ¿Acaso lo sabes?
- Doncs sí, resulta que sóc informàtica.
- ¿Tú? No me lo creo.

Tants anys d'experiència amb servidors de correu, tallafocs, webs i bits i bytes per acabar aguantant collonades d'un encarregat de benzinera! Aquella nit no només em van perdre a mi com a mi clienta sinó que vaig espantar també la senyora que, darrera meu a la cua, també volia posar benzina. Van poder tancar caixa ben tranquils :)

I si n'esteu fart/es de que us tractin malament i el tema us motiva tant com a mi, aquí teniu uns quants consells:

1) No aneu a BigGreen si sou persones honestes i voleu comprar. Vaja, manga sobretot als comerços que evidenciïn pràctiques de desconfiança :p Així com a mínim podran justificar-se.

2) A l'FNAC, quan compreu quelcom que vagi emmagatzemat a una capsa d'aquelles transparents tan xules i resistents, demaneu a caixa si la capsa va inclosa al preu,... que és ideal per desar-hi la peli porno favorita i així el gos no la torna a destrossar.

3) Als policies municipals que us demanin la documentació i llibreta de vacunació dels gossos exigiu-los que us ensenyin primer el lector de xips. I si tenen mala baba, exigiu-los també la seva vacunació per saber si son al dia d'antiràbiques.

4) Sempre que no us quedi més remei i aneu a un súper d'aquells on et van ensenyar fins les calces al sortir, emporteu-vos al bolso 10 ó 12 bosses de plàstic ben plegadetes. Quan sigueu a caixa, abans de pagar, ensenyeu a la caixera el contingut del bolso i també el contingut de cadascuna de les bosses de plàstic. Feu-ho sense pressa, malgrat siguin buides i la cua darrera vostra sigui llarga llarga llarga cal demostrar que som persones honestes.

5) Exigiu a les botigues on hi hagi càmera de gravació continua (videocàmeres) que us donin un full amb les clàusules de compliment de la llei de protecció de dades.

6) Eviteu anar, en la mesura del possible, a terrasses d'estiu on et fan pagar per avançat. O si més no, dieu-los que, si el compte puja 18 euros, pagareu amb un bitllet de 20, i que us portin també el canvi per avançat per si de cas se n'obliden després.

7) Si a una botiga de roba obliden retirar l'alarma d'una de les peces i en sortir l'alarma salta i tothom us mira com si fóssiu un xoriço, exigiu al dependent/a que us ha atès a caixa que pugi al taulell i balli un fandango: si accedeix això compensarà en certa mesura la vergonya que acabeu de passar davant de tothom.

8) Cas 1: A les benzineres que us facin deixar el DNI per omplir dipòsit, demaneu el canvi per avançat. Qui sap si us feu vella esperant que acabin un canvi de torn :) només perquè us han de tornar deu duros !

9) Cas 2: A les benzineres que us facin deixar el DNI per omplir dipòsit, oferiu-los el carnet de soci@ del sexshop de la vora de casa. Probablement us tornaran a exigir el DNI, però com a mínim riureu recordant-ho.

10) Cas 3: A les benzineres que us facin deixar el DNI per omplir el dipòsit, demaneu-los el juego de medidas. Sí home, aquell del cartell que diu "existe un juego de medidas a disposición del público". Si medim el que ens donen quan paguem un litre de benzina segur que hi falta una mil·lèsima de goteta, i això el cap del mes son molts litres i molts diners. Tants, que segur que cobreixen la benzina dels qui foten el camp sense pagar.

Més confiança, si us plau. I més somriures i amabilitat, que no costa tant.
S'ha acabat maltractar els clients. I menys encara quan, en crisis, una venda val el doble i un client@ feliç no té preu.
Proposo que girem cua dels llocs on sembla que no ens hi vulguin. Parlem la seva mateixa llengua: potser a força de perdre vendes els ve un atac de confiança, oi?

--