Tita Cervera: "España es un país atrasado en cuanto al trato a los animales" - http://www.20minutos.es/noticia/459028/7/
- La baronesa presidió la entrega de firmas en Castilla-La Mancha para pedir mayor protección para los galgos.
- Cien mil galgos mueren cada año en España por abandono.
- Cervera se mostró "furiosa" ante esas cifras.
A mi la idea de veure la Tita Cervera perseguint amb un pal els galgueros i caçadors em fot calenta. "Me pone", que diríem en castellà. M'agrada que algú popular salti a la palestra, com la Tita, i els digui la veritat. I, de debò, que un personatge públic com ella dediqui esforços a protegir arbres i animals em sembla admirable.
La baronesa ha apoyado con su presencia la entrega de 22.850 firmas en la sede de la Presidencia del Gobierno de Castilla-La Mancha, en Toledo, promovida por la Federación Española para el Bienestar Animal (FEBA) y ha dicho que es un tema con el que se siente identificada desde que era niña.
Haré lo que pueda para perseguir, aunque sea con un palo, a quien comete estas atrocidades
Fa uns mesos defensavem els arbres i ara anem perseguirem els soques, eh Tita ? ;)
Però... què ens sorprèn d'una espanya on l'ex-ministre de justícia va de montería a una comunitat en la que el seu permís de caça no és vàlid? A espanya molts s'escandalitzen perquè el superjutge i el ministre van junts de montería, però no pel fet que hi vagin.
Ja era hora que algú parli clar i que digui "bestias" als de dues potes enlloc dels de quatre. Perquè ho son. Per penjar pel coll un animal indefens, carinyós i sumís com un galgo has de ser un bèstia, com a mínim.
Estadísticament un galguero cria una mitjana de 15 galgos cada any i "elimina" el mateix número d'exemplars de l'any anterior. Eliminar vol dir penjar-los d'un abre, llançar-los a un pou vius o simplement abandonar-los al mig del no res. També n'hi ha que abans d'eliminar-los els foten un parell de cops de martell per deixar-los mig morts.
Així fins 100.000 l'any. Penseu-hi, és exterminar l'equivalent a gairebé mitja població de Terrassa cada any. Gens malament, eh?
Amb una mica de sort parlarem amb un individu amb quatre dits de front i farà cas a la gent de les associacions protectores de galgos que els demanen que, enlloc d'abandonar-los, els entreguin els aninals que sacrificarien. Les associacions els recolliràn, els entregaràn a families que els estimarem i haurem de suportar que pel carrer els soques ens diguin que "el galgo á nasío pá la liebre".
No cal dir que per molts mercenaris de la cria de galgos no hi ha cens d'animals, ni control, ni xips, ni òsties que valguin: la llei no és igual per tothom. Per tant legislar no val.
Han passat 7 mesos d'ençà que la Duna és a casa i a dia d'avui no podem dir que els seus papers siguin al 100% en regla, i no pas per manca d'intencions. Això és el temps que un galguero tarda en criar un gosset, provar-lo i descartar-lo. Je ! Per això molts dels galgos que coneixem mitjançant les webs de protectores (degalgos, galgossinfonteras, galgos112, sosgalgos) tenen al voltant de l'any / any i mig. És quan, si no valen per vendre'ls, sobren.
I als qui assassinen galgos els costa ben poc retirar els xips tallant la pell abans d' "eliminar-los".
Tant estès està això de desfer-se'n que fins i tot s'acoten espais per fer-ho [hallado un cementerio de galgos] i les fotos fan por.
Els de "El Refugio" han anat més enllà (tenen un altre parell de collons, com la Tita) i s'han emportat un cos de galgo penjat a la porta del Ministeri de Mediambient a los madriles.
Ja n'hi ha prou i està molt bé que algú començi a dir veritats.
Que tot s'ho val perquè la caça amb galgos es prohibeixi. Les multes no resoldràn res; la caça és legal per les quantitats immundes de pastarrufia que mou. Participar a una montería pot costar entre 2000 y 6000 euritos. I l'equip per assassinar el portes tu de casa, és clar. Que no és com els esquís, que els pots llogar a peu de pista :p
I mentrestant la FEG (Federación Española de Galgos) diu sobre la recollida de firmes que "todo es un acto mediático y que sólo es demagogia".
Això no és demagogia. És la foto del "cementiri de galgos" de Villatobas.
Copio del bloc "El arca de Pitusa":
"Existen cuerdas anudadas a los esqueletos, así como a distintos árboles. Otro estaba con un saco en la cabeza en una tinaja abandonada."
¿Federación Española de Galgos? Què diu que son? galgos federados? No conec cap galgo federat, jo. Conec la Jara, la Nena, la Vilma, la Duna,... i molts d'altres que han patit molt. I tots volen estar molt lluny dels qui els vàren fer caçar en un passat.
Ah, sí !!! La Duna diu "Força Tita !"
3 comentaris:
en aquest país estem a la cua pel que fa a drets dels animals. Se sent cada barbaritat, no només cap als galgos, que fa esgarrifar. És necessària una remodelació de la llei ja. Però ja se sap, on es mou la pasta...
Impactant article i impactants els enllaços que cites...
La llei està feta per animals dits humans...i si quasi no serveix per nosaltres i està subjecta a tantes i tantes interpretacions....com por servir per la resta d'animals que no tenen veu per demanar ni per defensar-se?....indignant d'abus de poder que fan els dits animals racionals superiors...
De Waal, reconegut antropòleg i gran defensor dels animals, feia una reflexió molt certera sobre els drets dels animals. Deia que els animals no més poden disfrutar d'aquells drets que els hi concedim magnánimament...Copio literalment i en castellà part de la seva reflexió:
LOS DERECHOS DE LOS ANIMALES - F de Waal: Los derechos forman parte de un contrato social que no tiene sentido sin la existencia de deberes. De hecho, la concesión de los derechos a los animales depende por entero de nuestra buena voluntad. Consecuentemente los animales disfrutan únicamente de aquellos derechos que les queramos conceder. Nunca oiremos hablar del derecho de los estorninos a atacar cerezos, o de perros que decidan que ruta habrá de seguir su dueño, o del derecho de los roedores a ocupar nuestros hogares. En mi opinión, los derechos que se conceden de forma selectiva no pueden ser calificados como tales. ¿Y si apelamos mejor al sentido de la obligación? Al igual que enseñamos a los niños a respetar un árbol, deberíamos insuflar una ética humanitaria que tome en consideración algo más que nuestros propios intereses".
Petons, S.
Brutal, insostenible i inacceptable...a Espanya encara hi ha molt de primitiu "sueltu". L'evolució humana per desgra`cia mai és a tot arreu i es fa de forma conjunta..per això hi ha tants conflictes. Una se sent impotent davant d'ignorància, el despotisme i la immaduresa primitiva d'alguns ésser humans. Però la vida tot ho fa pagar, i això és cert. Mentreestant es fantastic que gent com tu vagi denunciant i posant el se gra de sorra per a provocar el canvi i el respecte vers els nostres germans i companys de planeta.
Molta empenta i a no defallir!!
Per cert he vist la fotografia de Turquesa, és preciosa. M'ha recordat la meva gossa (no per raça) Esper que aviat trobi una família que l'estimi molt.... . Aix...si no fos perque costa de mantenir tants gossos me la quedava.
Una abraçada.
Salut i força!!
Publica un comentari a l'entrada