llebrer
1.- Dit de qualsevol gos apte per a caçar llebres i conills
2.- Dit del gos de caça caracteritzat per les formes esveltes, els membres llargs i el volum reduït de la caixa cranial
Si quan passejem pel carrer ens veiem en l'obligació de sentir estupideses, quan ho fas acompanyada d'una galga (o llebrera, si voleu) les xorrades que servidora ha de sentir es multipliquen exponencialment.
Quan adoptes un galgo se't recomana l'ús d'un collaret especial (martingale, es diuen), doncs és cert que els llebrers tenen tant cap com coll i tendeixen a ser escapistes i un collaret normal no serveix per a ells; t'adverteixen sobre el volum reduït de la caixa cranial de la gossa o gos en qüestió, però no se t'ha previgut sobre el volum reduït de la caixa cranial dels qui et paren pel carrer per exercir catèdra sobre la raça que conviu amb tu.
"Este perro es distinto de los demás perros. Este perro sirve pá lo que sirve..."
... em recorda l'amo del Winston (un bulldog francès capgros i mig estràbic) quan ens trobem al parc passejant. I el teu bulldog francès páquésirve? per olorar-li el cul a un nan de jardí?
Juro que la propera vegada que em torni a dir que la Duna "sirve pa lo que sirve" li fotaré un moc que no s'atrevirá mai més a dirigir-me la paraula.
D'altres van d'educadors, quan probablement és la primera vegada que veuen un galgo a la seva vida. Com aquell garrulo, que et crida un dia desde lluny...
- Podemos ver al perro?
- Sí claro. Ya lo estáis viendo. Es una perra, se llama Duna [faig evident l'absència de testicles. Ell aparta de la vista de la Duna el xiuaua que porta en braços]
- Tranquilo -dic jo mentre senyalo el seu xiuaua-. No se lo va a comer, ¿eh?
- No, si es por si lo confunde con un conejo...
- No creo que lo confunda, sabe que es de su misma raza [Com tu i jo, imbècil, malgrat sembli impossible...]
- Estos perros, los galgos, necesitan correr muchísimo, ¿no?
- Pues claro, como todos los perros -li contesto-.
- Pero estos más. -Ell, taxatiu-.
- Bueno, no. De hecho le gusta mucho dormir en el sofá y nos cuesta sacarla a pasear.
I ell fa aquell gest de suficiència dels qui saben que parlen amb algú equivocat i sentencia com l'autèntic portador de la veritat:
- Tu dirás lo que quieras [fa petar la llengua] pero estos perros necesitan correr muchísimo. Pero claro, es tu perro y no el mío.
... doncs sí, es mi perrA, garrulo. I jo no t'he dit pas si tu xiuaua necessita caçar rates cada dia, que de fet per això serveixen els xiuaues, per caçar ratolins i perquè galgos miops els confonguin per conills.
També n'hi ha d'altres que fan observacions contrastades, prudents i mesurades.
"Los galgos existen porque existen cazadores. Si los cazadores no existieran no habría raza, ¿no?"Joer si los cazadores no existieran, tiu... Em sembla que t'ho mires del revés: quantes raçes deixarien d'estar en perill d'extinció !
I d'altres que fins i tot miren de fer-ho poètic...
"Estos perros viven para correr. Les gusta tanto..."
Aquest sí rebé resposta:
Jo: - Corren como los otros perros.
- Ya, pero les gusta correr. Correr para conseguir comida.
- Sí claro -li explico-. Imaginemos que a ti te dejan sin comer media semana, y luego de repente un día te ponen delante un plato de albóndigas que se mueve a 40 quilómetros por hora. Estoy segura que tú tambíen correrías que te cagas. Y te aseguro que el ser humano no vive para correr.
Ho creieu o no tot son situacions reals que hem viscut en aquests darrers mesos. És clar que quan creues la frontera i surts del país (de Catalunya, vull dir) la cosa sempre pot anar a pitjor...
"Esto es bueno pá la liebre"
Ni tant sols et miren a la cara, quan ho diuen. Es miren el gos, fan el comentari al company que camina al seu costat mentre mosseguen un escuradent entre els llavis.
En primer lloc "esto" es mi perro.
En segon lloc "es bueno pá la liebre" vol dir que caça liebres. Les atrapa entre les seves mandíbules potents i les mata. Dubto que a la liebre morir li sembli algo bueno.
I en tercer lloc ets un puto maleducat. I possiblement caçador assassí; o assassí caçador, l'ordre tant me fot perquè son paraules sinònimes.
***
L'única raó per no abolir la caça és per les peles i interessos econòmics que hi ha en joc.
En una societat com la nostra hauria de començar a ser obligatori mirar-se malament el qui ens diuen que van a caçar el diumenge, de la mateixa manera que ens mirem malament el qui ens diu que òstia la dona de tant en tant, o que gaudeix tirant-se nadons. Tot son formes de violència, i per mi, son equivalents.
No anem pel carrer dient a la gent que té cockers "Esto es bueno pá los patos" (tothom sap que la raça cocker fou creada per la caça d'aus) i no diem d'un xiuaua "Esto es bueno pá las ratas".
La Duna és la meva companya; com d'altres tenen un Golden Retriever, un xiuaua o un bulldog francès. És la meva amiga, no és cap eina per caçar.
I ella està tant indignada amb aquest tema com jo. Tant, tant, tant que ha decidir posar-se a fer campanya ara que en Obama ha guanyat, les minories estan de moda i la campanya de caça s'inicia.
La Duna pot fer campanya perquè té sort, perquè gràcies a la gent de Degalgos (http://degalgos.org) no ha estat un dels 50000 llebrers dels que es desfaràn els fills de puta que ja no els volen per caçar cremant-los vius, com podeu veure a http://paremoslabarbarie.blogspot.com/, un bloc no apte per a sensibles.
A partir d'ara, la Duna quan senti parides grunyirà:
"Yes, we're cans ;-)"O traduït al català "Sí, també som gossos ;-)"
Fins i tot té cartell electoral... perquè els galgos son buenos pá las liebres, però son millors amb el Photoshop.
Salut i república,
Rax
5 comentaris:
Petones i abraçades.
La Lesly, la Gala, L'Aura i en Luca, ja t'han donat el seu vot
¡¡¡ DUNA FOR PRESIDENT !!!
Que ben pensat, potser fora mitllor president que algun "animal" de dues potes.
Un escrit preciós, amb el que ens hi sentim molt, pero molt identificats, sobretot amb lo de "esto es bueno pa..." pa morder los cojones del galguero... com vaig dir jo una vegada per el paseig de mar de Calella.
Lladrucs de la manada i abraçades d'en Xavier i l'Esther.
Hola:
Pues sí, los que tenemos galgos (en este caso GALGA FOR PRESIDENT!!) reconocemos la expresión y "de que pie cojean" las personas o persona que te cruzas en los paseos diarios. Prácticamente averiguas en el instante si aman a los animales o si te van a soltar "...esto es bueno para las liebres". Respiras profundamente y dependiendo del día que tengas le sueltas alguna "florecilla" que otra.
Saluditos.
Gemma
So she said!! Molt ben dit. Ja mel's conec aquesta tribu de primaris. A mi em va passar quelcom de semblant fa molt de temps amb una gossa que tinc. Em va indignar sobremanera el tracte prepotent i paternalista d'aquests individuus. Va insistir tant en quedar-se la meva gossa en que li la donés per a caça que em va fer por que me la segrestés i tot.jeje Era com si la meva gossa només pogués ser feliç i no hagués de servir per res més que per a sortir a matar conills!!. Li vaig deixar anar un "Aquesta gossa és meva i no serà caçadora". Realment el meu bitxo li agrada corre rere bitxos i portar-me'ls com a ofrena però ja me'n guardaré prou. Aquesta també és la nostra responsabilitat.
Apali salut.
PD: Per als qui teniu galgos crec que segons com i a qui trobeu no val la pena enfrontar-se o fer-se mala sang potser és millor deixar que diguin i tu fer la teva per a aquesta raça, mentre els caçadors parlen no fan mal i a vegades si no hi ha el mateix nivell evolutiu es fa difícil que hi hagi entesa. Està bé donar informació però interioritzar-la és cosa de cada u i hi ha penya que encara no està preparada....aixina que caldrà seguir treballant. També hem d'acceptar que no tothom coneix aquesta raça i alguns d'ells s'acostaran a vosaltres més per curiositat i per saber que no pas per a malmetre per això donar-la a conèixer com feu, d'una altra manera, és important.
PD2: La gossa de la que us parlo no és galgo...però crec que el meu exemple s'acostava al que explicaves.;-p
Apali Salut!!
No sabia que tinguessis una galga.
Tinc una coneguda que també va agafar un (ara no sé si era a Degalgos o a SOS galgos) i vaig flipar tant quan el vaig conèixer... quina preciositat d'animal. Evidentment no va confondre la meva westy per una llebre, van jugar a tope.
Sembla increíble que hi hagi gent que els vulgui mal, tant a ells com a la resta d'animals.
Pero el teu post ho ha deixat ben clar: el món es ple d'ignorància.
Yelouses Rax,
Si te vuelven a decir para qué sive tu perro, la respuesta es clara "no, Duna sirve PA JODER PREGUNTADORES" (ups, es posible que sea un respuesta un poco vulgar jajajajajaaj.
Saludos.
Jabb
Publica un comentari a l'entrada