72 hores: objectiu 31 tacos

"NO
No beuré més de catorze unitats d'alcohol per setmana.
No fumaré.
No em comportaré d'una manera indecent a casa, sinó que m'imaginaré que hi ha gent que em veu.
No gastaré més del que guanyo.
No deixaré que la safata d'assumptes pendents se'm descontroli.

SI
Deixaré de fumar.
Beuré menys de catorze unitats d'alcohol per setmana.
Reduiré la circumferència de les cuixes 7 centímetres i mig (és a dir, 3'50 centímetres cadascuna), amb una dieta anticel·lulítica.
Netejaré el pis de tot el material aliè acumulat.
Donaré tota la roba que fa dos anys o més que no em poso a la gent sense casa.
Estalviaré diners fent dipòsits a la llibreta d'estalvis. Potser també un pla de pensions.
No sortiré cada nit, sinó que em quedaré a casa i llegiré llibres i escoltaré música clàssica.
Donaré una part proporcional del que guanyo a obres de caritat.
Seré més amable i ajudaré més els altres.
Menjaré més llegums.
Em llevaré tant bon punt em desperti al matí.
Aniré al gimnàs tres cops per setmana, i no tant sols a comprar-hi l'entrepà."

Fragments de l'inici de "El diari de Bridget Jones", de Helen Fielding

*************************************************

Totes portem una petita Bridget Jones a l'interior. Els seus bons propòsits s'assemblen als nostres, però els meus ara mateix i a punt de fer 31 anys es podrien reduir a la llista següent:

- Planificaré un menú dels meus àpats setmanals i el seguiré al peu de la lletra. El diumenge prepararé tots els dinars de la setmana i els deixaré al congelador per emportar-me'ls cada dia a la feina. S'ha acabat anar a comprar el dinar cada dia.
- Seguiré fumant els mateixos cigarrets que fumo ara (4 si fa no fa els dies de cada dia) i no em descontrolaré els caps de setmana quan surti amb les amigues.
- Acabaré de llegir tots els llibres que he començat.
- Procuraré alimentar-me exclusivament amb carn a la planxa i verdures al menys durant una setmana seguida.
- No ploraré ni armaré cap "xou" ni em posaré blanca quan em faci mal a casa, em talli un dit o em doni un cop al cap.
- Miraré de no dir "gilipolles" en veu alta quan acabi de parlar per telèfon amb algú que considero que és gilipolles.
- No em posaré nerviosa i procuraré no semblar idiota quan parli amb noies espatarrantment guapes.
- Aprofitaré la jornada intensiva per fer coses realment últils, a banda d'ampliar el meu bloc.
- Veuré alguns dels dvd del curs de fotografia digital de principi a final.
- M'aprimaré un mínim de 10 quilos. (A força de menjar carn a la planxa i verdures bé ho he d'aconseguir, no?)
- Aprendré la lletra d'alguna cançó en francès.
- El lloc de la roba és l'armari: s'ha acabat trobar-ne per tot arreu.
- Valoraré la meva gata tal i com és: esquerpa i egoísta excepte quan hi ha menjar a la vora.
- Seleccionaré algunes fotos dels dvd's on les tinc desades i n'imprimiré unes quantes. (Va... quantes de vosaltres imprimiu fotos des de que teniu càmera digital?)
- Tornaré a portar arrecades amb una certa freqüència.
- Intentaré posar-me un vestit al menys una vegada durant el proper any. (Qui diu "vestit" diu llenceria o faldilla per damunt del genoll).
- No insultaré la pantalla quan surti en Aznar o qualsevol membre del PP a la tele.
- No ploraré de ràbia quan vegi una peli d'en Michael Moore.
- Deixaré de lamentar-me per lo bones que estan les actrius de "The L Word" i faré tot el possible per estar tan guapa, ser tan llesta i tenir tanta pasta com elles.
- No m'emprenyaré quan algú que no coneix em faci autoanàlisi gratuït al xat de LesboNet i em digui que "me irrito con facilidad, tengo una personalidad insegura y tiendo a la autoculpabilidad".
- Faré realitat -al menys- dues fantasies sexuals.
- Aniré més sovint a treballar a peu, enlloc d'agafar el cotxe.
- Si torno a trobar-me en Xavier Sostres al "Tirsa" li diré el que penso d'ell enlloc de mirar-lo desafiant a través del vidre un cop ja he sortit del local.
- Miraré de tenir el cap damunt les espatlles i els peus a la terra, però gaudiré del vertigen del dia a dia.

I prou. Son massa propòsits a acomplir en un any.

Ahir vaig emmarcar un pòster que tenia a l'armari desde feia 10 anys. És un pòster de la gira "The book of secrets", de Loreena McKennitt, i que vaig comprar al seu concert de Barcelona del 1998. Jo tenia 21 anys i feia pocs mesos la noia amb qui havia estat sortint durant 3 anys i mig m'havia dit que ella no tenia clars els seus sentiments; que ella no tenia clar que ella fos lesbiana. Aquesta frase condensa el ridícul del meu "primer amor".
Una de les primeres coses que vaig fer sense ella va ser anar al concert de la McKennitt. Vaig anar en cotxe per primera vegada tota sola a Barcelona, de nit, fins al Palau dels Esports. I sortint del concert vaig comprar el pòster de la gira: havia gaudit del concert desde la fila 80, com a mínim.

El març d'aquest any la McKennitt va tornar a Barcelona a presentar el seu darrer disc. I un parell de dies abans, a la seva signatura de discs al Corte Inglés, allà estava jo amb el meu pòster i el seu darrer disc sota el braç i la petitacriatura al costat, morint-se de ganes de veure'm fer el ridícul com una adolescent al concert d'en Bisbal.
Quan va ser el meu torn, m'hi vaig atansar, li vaig allargar la mà, vaig mussitar un correctíssim "It's a great pleasure to me" i vaig demanar-li permís per desplegar el pòster: "I've been keeping it safe for ten years" [He estat cuidant-lo durant 10 anys]. Li va fer gràcia: "And you have done well". El va signar i també em va voler signar el disc.

48 hores després assistiem al concert de la McKennitt, fila cinc. A tocar de l'escenari.

**********************************************

Ara que queden 72 hores per fer-ne 31 segueixo a la fila 5. I si miro enrera em veig a mi mateixa quan tenia 21 anys, al galliner, a la fila 80 de la vida. Desde llavors he après i he fet moltes coses que aleshores ni tant sols imaginava, com que la McKennitt em signaria aquell pòster 10 anys després.


Dies després d'anar al concert i encara borratxa de l'efecte McKennitt vaig repassar la seva biografia. Després de passar per Barcelona, al juliol del 98 es trobava a França encara de gira i la van avisar: el seu promès i dos amics d'ella acabaven de desaparèixer en un tràgic accident al mar. No els van trobar i ella no va produir cap més disc fins l'any 2006.

"I've been keeping it safe for ten years". He tingut la sort de poder ser fidel durant 10 anys a moltes coses. Emmagatzemar records a l'armari, guardar sentiments i mimar els qui m'estimo i m'estimen durant tots aquests anys. Aprendre a estimar sense grans pèrdues que m'hagin fet estar en sequera emocional durant anys.

Si la vida em permet fer-ho durant deu anys més, qui necessita propòsits absurds?

Loreena McKennitt - The mystic's dream - Directe a la Alhambra estiu 2006